Les Empreses i representació dels treballadors i treballadores poden acordar l’ampliació de la jornada laboral, dins de la negociació del registre horari.

Aquest és el criteri de la Sala social de l’Audiència Nacional que, en la Sentència 126/2016, del passat 29 d’octubre, considera procedent l’ampliació de jornada acordada en l’acord de registre horari subscrit entre l’Empresa ZURICH i la representació Sindical de CCOO.

El sindicat UGT va plantejar demanda de conflicte col·lectiu davant l’Audiència Nacional, en impugnació de l’acord aconseguit entre la representació de ZURICH i la representació Sindical de CCOO, en el qual s’incloïa l’ampliació de la jornada diària dels treballadors en ½ hora.

Segons UGT, això suposa una modificació Substancial de les Condicions de Treball, puix que el Conveni Col·lectiu, que estableix la jornada laboral dels empleats de l’Empresa.

A criteri de la Sala social de l’Audiència Nacional, el pronunciament de la qual “no entra a valorar la fiabilitat del sistema de registre de jornada que s’estableix per tractar-se d’una qüestió no sotmesa a la seva consideració”, l’acord és ajustat a dret i no suposa una Modificació Substancial de les Condicions de Treball, per tant, discrepa del criteri d’UGT, que considerava que aquest acord havia de subscriure’s, o bé en un procés de despengi del conveni col·lectiu, o a acord en el si de la comissió negociadora del conveni.

Segons recull la fallada, la intenció de les parts que van subscriure l’acord objecte d’impugnació, mai va ser la de modificar el règim d’horaris establert en el conveni col·lectiu d’aplicació, sinó la de donar compliment a l’obligació d’establir un registre horari, en aplicació del que s’estableix en l’art. 10 del  RD Llei 8/2019 de 29 de març, el qual estableix que “l’empresa garantirà el registre diari de jornada, que haurà d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora, sense perjudici de la flexibilitat horària que s’estableix en aquest article”.

Les parts signants pretenien flexibilitzar la jornada laboral, permetent un marge de mitja hora als empleats i, d’altra banda, l’Empresa aconsegueix que, en el supòsit de “allargar-se” la jornada laboral, dins d’aquesta ½ hora diària, aquesta no sigui considerada com a hora extraordinària.

De la mateixa manera, s’estableix un factor corrector de 2 hores diàries per al personal amb jornada partida i de 30 minuts per al personal amb jornada continuada, que s’han d’entendre com a descansos, horari de menjar / esmorzo, permisos no retribuïts, etc.

A més, l’acord recull que “L’Empresa es compromet a no utilitzar aquest registre horari com a mesura disciplinària quan doni com a resultat una jornada inferior al concertat amb l’empleat, mitjançant deducció de salari, amonestacions, sancions o fins i tot l’acomiadament”.  Per tant, aquest registre de jornada no tindrà caràcter sancionador, sent la seva única fi el de complir amb els canvis normatius, referents al registre de jornada.

Per tant, a criteri de la Sala, l’acord subscrit respecte a la jornada laboral, dins del registre horari de ZURICH és procedent.