Ser hereu no equival a rebre béns. De vegades, pot implicar heretar deutes i potser convingui renunciar a l’herència.

Per això, resulta convenient que es tinguin clars els terminis d’acceptació i renúncia que existeixen i que s’expliquen a continuació.

D’acord amb l’article 461-12 del Codi Civil de Catalunya  https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2008-13533, el dret de l’hereu a acceptar o repudiar l’herència no està subjecte a termini.

Malgrat l’anterior, si un hereu es nega a acceptar l’herència, qualsevol interessat en la successió pot sol·licitar al notari que li requereixi personalment perquè manifesti si accepta o repudia l’herència, transcorregut un mes des de la defunció del familiar.

El termini per contestar en un sentit o altre no podrà ser superior a dos mesos.

ACCEPTACIÓ

Les herències poden acceptar-se de dues maneres:

  • Simple: s’accepten els drets, béns i deutes del difunt, sense posar cap límit. A la vegada, pot ser:
    • Expressa. Quan l’acceptació es realitza davant de notari i per escrit.
    • Tàcita. Quan l’hereu realitza actes que no podria fer sense haver rebut l’herència, com pot ser llogar el pis del difunt.
  • A benefici d’inventari: En aquest cas, l’hereu només respondrà dels deutes del difunt amb els béns que hereti, mai amb els béns propis; és a dir, que en el pitjor dels casos es perdria el heretat.

El termini per acceptar l’herència a benefici d’inventari és de sis mesos des de la data de defunció del familiar.

RENÚNCIA

En cas que un hereu renunciï a l’herència, aquesta part serà repartida entre la resta d’hereus que sí l’hagi acceptat, excepte en el cas en què el difunt hagués deixat el nom d’un substitut per a això.

Si tots els hereus renuncien, l’herència passarà a la següent línia d’hereus. És a dir, a fills, néts, pares o nebots.

Important: un cop es manifesti si s’accepta o no l’herència, no es podrà canviar d’opinió al respecte.

Quan la renúncia es fa de forma simple i gratuïta de tota l’herència, s’entén que el renunciant mai ha acceptat l’herència i, per tant, no tributa per l’impost de successions; passarà llavors l’herència als restants hereus, que pagaran l’impost per la part renunciada en concepte de beneficiaris.

En canvi, si es renuncia a l’herència en favor d’una persona, s’entendrà que primer es va acceptar l’herència i després es va donar la part repudiada a favor del beneficiari designat; per tant, es pagarà per impost de successions i per impost de donacions.