Les absències parcials no computen per al càlcul d’absentisme, han de comptabilitzar-se jornades completes.Aquest és el criteri del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia-Seu Sevilla, que estableix en la seva Sentència de data 19 de maig de 2016, en entendre que no han de tenir-se en compte les faltes d’assistència parcials al treball.El cas objecte de Suplicació, és el d’una treballadora d’un ens públic de la Junta d’Andalusia, que va acomiadar a la Treballadora per causes objectives, en aplicació de l’establert en l’Art. 52.d de l’Estatut dels Treballadors, per faltes d’assistència al treball, justificades però intermitents, que arribaven, segons l’empleadora, el 20% de les jornades hàbils, en un període de dos mesos consecutius.La treballadora, va presentar Reclamació prèvia, que va ser desestimada, va justificar les seves absències en exercici del seu càrrec com a regidora de l’ajuntament de Cadis, acreditant que el total de les seves absències en el període de 12 mesos anterior a la data d’Acomiadament, no superava el citat 20% (un total del 11,83%).En primera Instància, el Jutjat del Social va estimar parcialment la demanda de l´actora, quant a la declaració d’Improcedència de l’acomiadament operat per l’organisme públic, en entendre que no havien de computar-se els minuts d’absència, sinó les jornades completes de treball, encara que va desestimar la petició de Nul·litat de l’Acomiadament de la treballadora, en entendre que aquesta conducta no suposava una vulneració del seu dret Fonamental a participar en la vida pública.Aquesta Sentència va ser recorreguda en Suplicació per ambdues parts litigants, davant la Sala social del TSJ d’Andalusia-Seu Sevilla, dels quals va resultar la Sentència ara analitzada i que va desestimar ambdós recursos en la base dels següents fonaments:La Sala, coincidint amb el criteri del Jutjat de primera Instància, estableix que per al càlcul del percentatge establert en l’Art. 52.d de l´ET, han de computar-se únicament les absències al lloc de treball de jornades completes i no absències parcials.Aquest criteri se sustenta en les següents premisses:

  • La norma reguladora de l’acomiadament no pot interpretar-se de manera extensiva sinó estricta, sense poder incloure supòsits que no estan expressament prevists en la mateixa. En el supòsit analitzat, si l´ET utilitza el terme “jornades hàbils” es refereix a la jornada completa i no a una absència parcial de la jornada.
  • La norma reguladora ha de tenir una vocació de generalitat, és a dir, que es pugui aplicar per igual a tots els treballadors. La interpretació que manté l’empresa suposaria tractar de forma més desfavorable als treballadors que presten serveis en empreses, com la demandada, que tenen un control horari més sofisticat fins al punt de determinar-se els minuts de jornada que es realitzen.
  • (…) l’exclusió a efectes del còmput de l’absentisme dels supòsits en què el treballador exerceix un càrrec de representació dels ciutadans, pot equiparar-se a l’exercici de funcions de representació legal i en benefici de tercers, ja que en ambdós casos s’exerceix per delegació una representació legal i en benefici de tercers.

La Sala, a més entén que existeix connivència de l’Empresa, ja que tenia ple coneixement de què destinava el temps d’absències la treballadora, no sempre per a un deure inexcusable (la celebració de noces civils no es considera com a tal), en aquest cas podria haver denegat el permís a la treballadora, havent-se limitat, únicament, a que el còmput d’absències arribés al 20% establert en la norma, per procedir a l’Extinció del Contracte per causes objectives.El TSJ també desestima el Recurs de l´actora, en entendre que no existeix vulneració, per part de l’Empresa, del seu dret a participar en el consistori.