La llei permet privar als fills de la legítima només en poques i puntuals circumstàncies.El Tribunal Suprem ha sentenciat en un supòsit en el qual un fill va enganyar a la seva mare perquè aquesta li donés tots els seus immobles. L’anciana va trigar dos anys a assumir la manipulació del seu propi fill, però dos mesos abans de morir, li va retirar en el seu testament la part de l’herència que li corresponia per llei – l´anomenada legítima- i va deixar tot el seu patrimoni a una altra filla.Després d’un llarg plet interposat pel fill desheretat, el 30 de gener de 2015 el Tribunal Suprem va donar la raó a la testadora, en considerar que “en l’actualitat el maltractament psicològic és equiparable al d’obra (físic), que sí està recollit en la llei com a causa de desheretament”.Aquesta sentència del Tribunal Suprem, juntament amb una altra en el mateix sentit de l’any 2014, han assegut jurisprudència i provocat una petita revolució ja que, amb aquestes sentències, en les que els fills havien incorregut en un maltractament psíquic i reiterat contra els seus pares del tot incompatible amb els deures elementals de respecte a un progenitor, el Tribunal Suprem adapta la normativa civil a la realitat actual per entendre que les normes han d’interpretar-se “conforme a la realitat social i els valors del moment”.Les causes per desheretar:D’acord amb el previst en el Codi Civil de Catalunya, són causes per desheretar:

  1. La denegació d’aliments al testador o als seus familiars.
  2. El maltractament greu al testador o als seus familiars.
  3. Pares suspesos de la pàtria potestat dels seus fills (en el cas que heretin els fills).
  4. L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.

Aquesta última causa no només és encertada, sinó necessària, ja que desgraciadament es donen molts casos de fills (legitimaris) que abandonen les més mínimes normes ètiques amb els seus familiars. No és ja l’absència d’afecte cap als nostres pares, sinó que el greu és l’absència de relació, és a dir, l’abandó total i absolut.No són poques les vegades en les que els pares no saben res dels fills durant molt temps. Això sí, el dia de l’obertura de l’herència solien presentar-se puntualment per veure quina part del pastís els tocava, i que acabaven per emportar-se. Amb l’última modificació de la legislació catalana, això ja no ocorrerà; per a això haurà d’esmentar-se expressament en el testament dels pares i existir prova suficient perquè finalment sigui estimada en cas d’impugnació pel legitimari perjudicat.El debat sobre la legítima:Molts acadèmics, notaris, advocats i jutges exigeixen una revisió de la normativa civil i del sistema de les legítimes a Espanya, sol·licitant la seva eliminació, per entendre que no respon en sentir de la població. A Navarra, per exemple, que es regeix pel seu propi dret foral, és possible no deixar res als fills sense necessitat de motivar-ho; i en altres països, com Regne Unit, no existeix la figura del legitimari i es pot triar com repartir el propi patrimoni.No obstant això, l’anterior, la veritat és que la societat espanyola és encara molt conservadora en aquest aspecte; caldrà esperar molt temps per veure una evolució normativa important en matèria de legítimes.