Es poden lliurar pagarés per abonar la Indemnització per Acomiadament, sempre que la data de venciment i, per tant, la seva efectivitat, sigui el mateix dia de l’acomiadament.

La Sala del Social del Tribunal Suprem recentment ha dictat Sentència 536/2016 en unificació de doctrina, en la qual resolia un Recurs de Cassació presentat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia que declarava l’acomiadament d’una treballadora com a Improcedent, en entendre que el lliurament simultani a la carta d’Acomiadament d’un pagaré amb venciment de la mateixa data que la comunicació, no suposava posar a la disposició del Treballador la Indemnització legalment establerta.

En el supòsit motiu de Recurs, la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, va declarar la Improcedència de l’Acomiadament, ja que un pagaré no sempre comporta la simultània posada a la disposició de la Indemnització, sinó que és un títol “que conté una promesa de fer efectiva una quantitat de diners” a la seva data de venciment, un cop presentat a cobrament.

La Sala del TSJ d’Andalusia considerava que cap la possibilitat que, un cop presentat al cobrament per part de la Treballadora, aquest no fos atès, per la qual cosa, en aquest moment, s’incompliria amb l’obligació de posada a disposició de la Indemnització a la qual la treballadora tenia dret.

En aquest cas, el Tribunal Suprem considera que, en el cas d’un Acomiadament Objectiu, i en compliment de l’establert en l’Art. 53.1.b) del RD. 2/2015 de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de l’Estatut dels Treballadors, és del tot indiferent la forma de pagament escollida per l’Empresa, sempre que l’import de la Indemnització sigui posat a la disposició del Treballador, al moment en què es rescindeix el contracte de treball.

En aquest Sentit, la Sala 4ª de l’Alt Tribunal entén que un pagaré, tingui o no data de venciment del mateix dia de la comunicació de l’Acomiadament, és igual que un xec, per tant, el seu lliurament suposa posar a la disposició del treballador la Indemnització legalment establerta al moment en què es produeix l’extinció del contracte.

Per tant, el Tribunal conclou que atès que el pagaré es va lliurar simultàniament amb la comunicació de l’acomiadament, amb data de venciment del mateix dia “és clar que el pagaré permetia, igual que un xec, un pagament a la vista, i que l´actora, si en lloc de rebutjar-ho -doncs no hi havia dilació en el lliurament, ni consten discordances en la quantitat ni falta de provisió de fons- ho hagués recollit, podria haver-ho fet efectiu el mateix dia, obtenint així una posada a disposició simultània a la comunicació de l’acomiadament, sense perjudici que, si per alguna circumstància aliena a la treballadora acomiadada -per exemple no abonament pel banc per falta de fons disponibles, com ocorreria també amb un xec- no s’efectués la realització del pagaré, sempre tindria expedita la via per reclamar la improcedència de l’acomiadament per no haver existit, de forma simultània al lliurament de la comunicació de l’acomiadament, una veritable posada a la disposició de la indemnització”.

Amb aquesta Sentència, es resol un tema polèmic i de molta controvèrsia en els Jutjats, flexibilitzant així la interpretació sobre les formes de pagament que suposen una posada a disposició simultània en els supòsits d’Extinció de Contracte per causes objectives, tècniques, organitzatives, productives o econòmiques.

D’aquesta manera, s’equipara el lliurament del pagaré com a forma vàlida de posada a disposició, a la realització d’una transferència al moment de l’Acomiadament o el lliurament d’un xec bancari per part de l’Empresa “quan no consta dilació en el lliurament ni discordança en les quantitats” d’Indemnització.