Que els contractes formatius i els contractes d’interinitat no tinguin dret a Indemnització a la finalització dels mateixos manca de justificació objectiva.

Aquesta és la conclusió a la que arriba el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en la seva sentència de 14 de setembre de 2016 (assumpte C/596/14), en la qual disposa que “el mer fet que el treballador hagi prestats serveis en virtut d’un contracte d’interinitat, no pot constituir una raó objectiva que permeti justificar la negativa al fet que aquest treballador tingui dret a la indemnització per finalització de contracte.”

El cas que ha donat lloc a la fallada anteriorment esmentada, és el d’una dona que va treballar com a Secretària durant 7 anys per al Ministeri de Defensa, concatenant diversos contractes d’interinitat fins a la data en què es va reincorporar la titular de la plaça, al setembre de 2013.

Davant aquest fet, la treballadora va interposar demanda, en entendre que els contractes d’interinitat mitjançant els quals va ser contractada es van celebrar en frau de llei, havent-se d’entendre la relació laboral que li unia a l’Administració de caràcter indefinit, per la qual cosa l’extinció havia de considerar-se Acomiadament i qualificat com a Improcedent.

La demanda va ser desestimada pel Jutjat social en primera Instància, per la qual cosa la Treballadora va interposar Recurs de Suplicació contra la fallada.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, davant el recurs presentat, va plantejar al TJUE diverses qüestions prejudicials que a continuació es detallen:

  • Ha d’entendre’s compresa la Indemnització per finalització del contracte temporal en les condicions de treball a les quals es refereix la clàusula 4, apartat 1, de l’Acord sobre el treball de durada determinada, inclòs en la Directiva 1999/70?
  • En cas afirmatiu, Els treballadors amb un contracte de treball la finalització del qual està sotmesa a una condició objectiva, han de percebre a la finalització del contracte la mateixa indemnització que els treballadors amb contracte de durada indefinida comparable?
  • En aquest cas,  s’ha d’entendre que l’Art. 49.1.c) del ET ha traslladat adequadament la Directiva 1999/70 o, per contra, és discriminatori i contrari a la mateixa?

La Directiva 1999/70/CE, de 28 de juny, estableix les condicions mínimes per a la contractació temporal. Els Estats signataris d’aquest Acord, entre ells Espanya, es comprometen a garantir l’aplicació del principi de no discriminació i a impedir abusos, com utilitzar una relació laboral d’aquesta naturalesa per discriminar a aquests treballadors reconeixent-los menys drets que als treballadors indefinits.

Referent a això el TJUE recorda que, segons la seva reiterada jurisprudència, el principi de no discriminació exigeix que “no es tractin de manera diferent situacions comparables i que no es tractin de manera idèntica situacions diferents”, tret que existeixi una raó objectiva per a això.

Així les coses, davant aquests supòsits han de plantejar-se dues qüestions, si realitza les mateixes funcions que un treballador indefinit i si existeix causa objectiva que raoni un tracte diferent enfront d’aquests.

Aquesta decisió genera un gran impacte en la nostra Legislació Laboral, ja que l’Art. 49.1.c del ET, discrimina els contractes d’interinitat i els contractes formatius, respecte a, no només els indefinits, sinó respecte a la resta de contractes temporals, que sí tenen dret a Indemnització per finalització de la relació laboral.