Ja han transcorregut dos anys des de l’entrada en vigor de la consideració de discriminatori de l’acomiadament d’una persona, que porti causa en la seva malaltia o condició de salut.

La Llei 15/2022, de 12 de juliol, Integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, té per objectiu “prevenir i erradicar qualsevol manifestació de discriminació, així com protegir les víctimes d’aquesta, amb la finalitat d’evitar-la i prevenir-la”, per la qual cosa introdueix importants modificacions en relació a les causes de discriminació, recollides en l’art. 14 de la Constitució Espanyola.

Aquesta nova normativa va suposar un canvi radical respecte a la interpretació existent fins a la data de publicació, la qual establia que l’acomiadament que porta causa en una Incapacitat Temporal, havia de considerar-se Improcedent i no Nul.

La doctrina del Tribunal Suprem en relació a l’Acomiadament d’un treballador en situació d’Incapacitat Temporal fins a 2022, estableix que, en el supòsit que l’Empresa entengui que existeix falta de rendibilitat en el manteniment del lloc de treball, podria ser declarat Improcedent, però mai nul, en tant que, fins a la data, la Incapacitat Temporal no s’incloïa com a possible causa de discriminació en l’art. 14 de la Constitució Espanyola i, per tant, no existia una vulneració de drets fonamentals. Serveixi com a exemple d’aquesta doctrina, la Sentència de la Sala social del nostre Tribunal Suprem de data 12 Juliol de 2004.

Encara que arran de la Sentència del Tribunal de Justicia de la Unió Europea d’1 de desembre de 2016 – assumpte C-395/15 Daouidi (ES), es va considerar que només en aquells supòsits en els quals la IT anés de llarga durada i que la malaltia suposés una limitació greu, que impedís la vida professional en igualtat de condicions que la resta d’empleats, hi hauria la possibilitat d’assimilar la malaltia al concepte de “discapacitat” i, en aquest supòsit, es podria considerar l’existència d’una discriminació i, per tant, la qualificació de Nul·litat de l’Acomiadament.

Recordem que, segons la normativa espanyola vigent, la condició de discapacitat ha de ser reconeguda administrativament.

Així les coses, l’art. 2.1 de la norma estableix que “Ningú podrà ser discriminat per raó de naixement, origen racial o ètnic, sexe, religió, convicció o opinió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, expressió de gènere, malaltia o condició de salut, estat serològic i/o predisposició genètica a sofrir patologies i trastorns, llengua, situació socioeconòmica, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

La introducció de les noves causes de discriminació ha tingut un evident impacte, en relació amb aquells acomiadaments en els quals la persona es troba en situació d’Incapacitat Temporal, en tant que, amb total probabilitat, s’intentarà la qualificació de nul·litat dels mateixos que, a més de suposar la readmissió de la persona acomiadada, pot portar aparellada una eventual Indemnització per vulneració de Drets Fonamentals.

Cal destacar que, el simple fet que la persona acomiadada es trobi en situació d’Incapacitat Temporal, no comporta la declaració de Nul·litat de l’Acomiadament, en aplicació de l’art. 26 d’aquesta Llei, sinó únicament aquells que s’acredita que l’acomiadament ha estat a causa de la situació de IT sent que, únicament és necessari que la persona aporti indicis d’aquesta discriminació, entenent que la simple baixa mèdica ja suposa un indici, i en aquest cas, és l’empresa la que acrediti que les causes de l’acomiadament no radiquen en el procés de baixa mèdica, amb la finalitat de desvirtuar els indicis de discriminació.

La realitat és que, en l’actualitat, els processos de baixa mèdica s’han disparat considerablement, tant en 2023, com en el present any i cada vegada és més habitual sol·licitar la Nul·litat de l’acomiadament, per trobar-se la persona treballadora en situació de baixa mèdica, però no totes les demandes prosperen en aquest sentit.

Els Jutjats i Tribunals, en gran part, estan advocant per la protecció de les persones en situació d’Incapacitat Temporal, en decretar la Nul·litat de l’Acomiadament en aquells casos en els quals, la causa del mateix és aquest procediment per assimilació d’aquest a discapacitat, però no sempre és així, serveixi com a exemple la Sentència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya 7092/2023, de 14 de desembre de 2023, la qual confirma la improcedència de l’acomiadament per ineptitud sobrevinguda d’un treballador, portant causa l’acomiadament, per tant, en el procés d’incapacitat temporal d’aquest.

En tot cas, les empreses tenen més dificultats a l’hora d’extingir el contracte a una persona que es trobi de baixa mèdica, davant la possibilitat que l’acomiadament pugui ser qualificat com a nul.