Els retards en els vols per falta de personal aeroportuari no comporten compensació per al passatger.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat en la seva Sentència de 16 de maig de 2024 que la falta de personal aeroportuari per a la càrrega d’equipatge pot considerar-se una circumstància extraordinària per a evitar el pagament als passatgers d’indemnitzacions per retards.

Arriba el període estival i amb el mateix el període vacacional de moltíssimes persones. Un important número de gent utilitza l’avió per als seus desplaçaments vacacionals i és habitual que es produeixin retards en els vols i fins i tot cancel·lacions, la qual cosa dona dret als passatgers a exigir a les companyies aèries la corresponent indemnització, però no sempre aquests retards comporten aquesta indemnització.

Un dels motius en els quals el retard del vol no és indemnitzable és quan el citat retard es produeix per falta de personal terrestre per a la càrrega de l’equipatge.

El supòsit concret jutjat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, respon a una demanda interposada per una associació als quals els viatgers van cedir els seus drets a compensació a conseqüència d’un retard en un vol entre Colònia-Bonn (Alemanya) i Cos (Grècia) operat per la companyia TAS i que va sofrir un retard de 3.49 hores, i en la qual es reclamava una indemnització de 800,00.-euros més interessos en virtut del Reglament 261/2004/CE.

Així les coses, el Tribunal considera que quan existeixen circumstàncies extraordinàries, considerant-se aquestes com a fets que per naturalesa o el seu origen, no són inherents a l’exercici normal de l’activitat de la companyia aèria afectada i escapen del seu control efectiu, no cap indemnització per al passatger.

En la Sentència s’inclou que la falta de personal per a la càrrega d’equipatge és una situació extraordinària que provoca que el retard en el vol no hagi de ser indemnitzat.

No obstant això, és la companyia aèria la que haurà d’acreditar que la falta de personal per a la càrrega d’equipatge no és generalitzada, que la falta de personal escapa al seu control efectiu i que no podia evitar-se encara que s’haguessin adoptat totes les mesures raonables per a evitar-ho.