Després de sofrir la defunció d’una persona arriba el moment de gestionar el seu testament i liquidar l’impost de successions.

Qui estan obligats a declarar?

Els hereus o legataris declararan per l’herència o llegat que rebin.

A més, també hauran de declarar aquells que siguin beneficiaris d’assegurances de vida subscrits per la persona morta.

Per tant, aquests subjectes, estan sempre obligats a declarar, tant si el resultat de la declaració és positiu com si no han de pagar.

 

Quin és el termini?

S’haurà de presentar la declaració de l’impost dins dels sis mesos següents a comptar des de la defunció de la persona.

Pròrroga: És possible obtenir una pròrroga del termini de presentació per sis mesos més (total 12 mesos des de la data de la defunció). Per a això la persona interessada ha de sol·licitar-ho dins dels cinc primers mesos a comptar des de la defunció.

La pròrroga comporta l’obligació d’abonar interessos de demora pels dies prorrogats.

Suspensió: Els terminis establerts per a realitzar la presentació es poden interrompre si s’acredita que hi ha un litigi relatiu als béns, drets i obligacions o altres aspectes de l’herència.

 

Què passa si no es paga?

En el cas que no es pagui en el termini estipulat, l’Administració aplicarà sancions i interessos.

 

Quant es paga?

Es tracta d’un impost progressiu i per tant no hi ha un percentatge fix de gravamen. A Espanya el gravamen general oscil·la des del 7,65% fins al 34%, aplicant-se posteriorment les bonificacions de cada Comunitat Autònoma que corresponguin.

El parentiu amb la persona morta és essencial per a determinar les reduccions en la quota tributària a pagar, així cal distingir diferents grups, que es classifiquen de major a menor reducció:

  • Grup I: Descendents menors de 21 anys.
  • Grup II: Cònjuge, parella estable, ascendents i descendents de més de 21 anys.
  • Grup III: Col·laterals de segon i tercer grau, ascendents i descendents per afinitat. En aquest grup s’inclouen, per exemple: germans, oncles, sogres, nores, gendres.
  • Grup IV: Col·laterals de quart grau o més distants i estranys. En aquest grup s’inclouen, per exemple: cosins i resta de parents col·laterals, a més de persones sense cap parentiu amb el mort.

 

Finalment, existeixen reduccions i bonificacions addicionals, depenent de cada Comunitat Autònoma, de manera que caldrà analitzar en cada cas, la legislació específica que afecti la tributació de l’herència en qüestió.