El pacte successori permet a dos o més persones signar un contracte davant notari per a regular el destí del patrimoni quan un d’ells mori.

Els pactes successoris poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de manera recíproca, o a favor de tercers. Així, a diferència del testament, que té caràcter estrictament unilateral, el pacte successori es qualifica com a negoci jurídic plurilateral, ja que pressuposa un acord de voluntats entre dues o més persones, per la qual cosa deuen han d’intervenir com a mínim dues persones.

A més, poden establir-se pactes successoris a favor de terceres persones, amb la particularitat que aquestes no adquireixen cap dret successori fins a la defunció del causant.

Una característica essencial del pacte successori és la de la seva irrevocabilitat unilateral. Per a poder deixar-ho sense efecte es requereix que tots els que van atorgar en el seu moment el pacte siguin els que ara decideixen revocar, independentment dels qui siguin els beneficiaris. Si mor alguna de les persones que ho van signar, encara que només sigui una, el pacte mai es podrà revocar. És la gran diferència amb el testament, que sempre és revocable.

En el blog que apareix en el següent enllaç podran consultar diversos exemples pràctics.

En els pactes successoris distingim dues modalitats: l’heretament i les atribucions a títol particular.

L’heretament disposa la possibilitat d’instituir un o més hereus del causant de la successió o heretant.

Les principals modalitats de heretament i les seves repercussions tributàries són les següents:

  • Heretament simple: l’heretant continua sent titular dels béns que formen part del seu patrimoni fins al moment de la seva defunció. La meritació de l’Impost sobre Successions es produirà en el moment de la defunció.
  • Heretament cumulatiu: s’atribueix a l’hereu tots els béns presents del heretant i no es perd aquest caràcter, encara que el heretant exclogui béns concrets de l’atribució de present. Tal condició ha de constar de manera expressa en l’escriptura.

L’art. 24 de la Llei  de l’Impost sobre Successions estableix que en les adquisicions produïdes en vida del causant a conseqüència de contractes i pactes successoris, l’impost es reportarà el dia en què es causi o celebri aquest acord.

En el cas de reservar-se béns (p. e. l’habitatge habitual), aquests tributaran per Impost sobre Successions en el moment de la defunció. Tècnicament, com indica les consultes de Tributs, és possible l’aplicació de les bonificacions personals. És a dir, l’hereu pot aplicar-se dues vegades les bonificacions, una quan rep els béns del pacte successori, i una altra quan rebi la resta per herència.

Les denominades atribucions a títol particular equivalen als llegats en la successió testamentària.

Això suposa que en un mateix pacte successori pot disposar-se la institució d’un o més hereus i les atribucions a títol particular.

De manera anàloga als heretaments, en les atribucions a títol particular podem trobar-nos, entre altres, les següents figures:

– Atribucions particulars de manera unilateral, conservant el dret de propietat: tributa per Impost sobre Successions en el moment de la defunció del causant.

– Atribucions particulars amb transmissió de béns: tributa per Impost sobre Donacions.

En definitiva, els pactes successoris constitueixen una eina per a la planificació successòria. Si bé l’objectiu final de la realització dels mateix no ha de ser únicament l’estalvi fiscal, no cal menysprear els seus avantatges enfront d’altres figures en determinats contextos. En qualsevol cas, sempre caldrà analitzar cada situació concreta.