Des d’el mes de juliol passat, es considerarà discriminatori l’acomiadament d’una persona, a causa de la seva malaltia o condició de salut.

La Llei 15/2022, de 12 de juliol, Integral per la igualtat de tracte i la no discriminació, té per objectiu “prevenir i erradicar qualsevol manifestació de discriminació, així com protegir les víctimes d’aquesta, amb la finalitat d’evitar-la i prevenir-la”, per la qual cosa introdueix importants modificacions en relació a les causes de discriminació, recollides en l’art. 14 de la Constitució Espanyola.

Aquesta nova normativa suposa un canvi radical respecte a la interpretació existent fins avui, la qual establia que l’acomiadament que porta causa en una Incapacitat Temporal (IT), havia de considerar-se Improcedent i no Nul.

La doctrina del Tribunal Suprem en relació a l’Acomiadament d’un treballador en situació d’Incapacitat Temporal fins avui, estableix que, en el supòsit que l’Empresa entengui que existeix falta de rendibilitat en el manteniment del lloc de treball, podria ser declarat Improcedent, però mai nul, en tant que, fins avui, la Incapacitat Temporal no s’incloïa com a possible causa de discriminació en l’art. 14 de la Constitució Espanyola i, per tant, no existia una vulneració de drets fonamentals. Serveixi com a exemple d’aquesta doctrina, la Sentència de la Sala social del nostre Tribunal Suprem de data 12 Juliol de 2004 .

Encara que arran de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 1 de desembre de 2016 – assumpte C-395/15 Daouidi (ES) , es va considerar que només en aquells supòsits en els quals la IT fos de llarga durada i que la malaltia suposés una limitació greu, que impedís la vida professional en igualtat de condicions que la resta d’empleats, hi hauria la possibilitat d’assimilar la malaltia al concepte de “discapacitat” i, en aquest supòsit, es podria considerar l’existència d’una discriminació i, per tant, la qualificació de Nul·litat de l’Acomiadament.

Cal destacar que, segons la normativa vigent, la condició de discapacitat ha de ser reconeguda administrativament.

Així les coses, l’art. 2.1 de la norma ara analitzada estableix que “Ningú podrà ser discriminat per raó de naixement, origen racial o ètnic, sexe, religió, convicció o opinió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, expressió de gènere, malaltia o condició de salut, estat serològic i/o predisposició genètica a sofrir patologies i trastorns, llengua, situació socioeconòmica, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

La introducció de les noves causes de discriminació tindrà un evident impacte en relació amb aquells acomiadaments en els quals la persona es trobi en situació d’Incapacitat Temporal, en tant que, amb total probabilitat, s’intentarà la qualificació de nul·litat dels mateixos que, a més de suposar la readmissió de la persona acomiadada, podrà porta aparellada una eventual Indemnització per vulneració de Drets Fonamentals.

Cal destacar que el simple fet que la persona acomiadada es trobi en situació d’Incapacitat Temporal, no es declararà la Nul·litat de l’Acomiadament, en aplicació de l’art. 26 d’aquesta Llei, sinó únicament aquells que portin causa en la situació de IT sent que, únicament serà necessari que la persona aporti indicis d’aquesta discriminació, entenent que la simple baixa mèdica ja suposaria un indici, i en aquest cas, haurà de ser l’empresa la que acrediti que les causes de l’acomiadament no radiquen en el procés de baixa mèdica, amb la finalitat de desvirtuar els indicis de discriminació.

En tot cas, haurem d’esperar a la interpretació que els Jutjats i Tribunals facin d’aquesta addició de causes de discriminació i a la protecció de les persones en situació d’Incapacitat Temporal que això suposa, la qual cosa és clar és que les empreses tindran dificultats a l’hora d’extingir el contracte a una persona que es trobi de baixa mèdica.