La declaració de béns i drets situats a l’estranger, model 720, és una declaració informativa el termini de presentació de la qual finalitza el 31 de març de 2023.

Estan obligats a presentar aquesta declaració tributària, amb caràcter general, les persones físiques o entitats residents en l’estat espanyol amb béns o drets a l’estranger. Aquesta obligació comprèn no sols els casos en els quals s’ostenti la titularitat d’aquests, sinó també quan es disposi d’algun poder de disposició dels mateixos com per exemple els representants, apoderats o beneficiaris.

S’eximeix l’obligació de presentar aquest model a les persones jurídiques i altres entitats residents en territori espanyol, titulars de comptes estrangers registrats en la seva comptabilitat de manera individualitzada i identificades. El compliment d’aquest requisit eximirà en el seu cas al directiu d’una multinacional resident a Espanya que té poder de disposició sobre els saldos en comptes de filials a l’estranger.

Les operacions a declarar en el modelo 720 es divideixen en tres categories:

  • Informació sobre comptes en entitats financeres situades a l’estranger.
  • Informació sobre valors, drets, assegurances i rendes, dipositats, gestionats o obtinguts a l’estranger.
  • Informació sobre béns immobles i drets sobre aquests, situats a l’estranger.

Addicionalment, amb efectes a partir d’11 de Juliol de 2021, s’establia l’obligació d’informar sobre les monedes virtuals situades a l’estranger de les quals se sigui titular. No obstant això, en l’exercici 720 de l’exercici 2022 no s’ha d’informar per falta de desenvolupament reglamentari.

Així, cadascun dels tres blocs de béns constitueix una obligació d’informació diferent, però les tres obligacions d’informació s’articulen a través d’un mateix model informatiu.

Cada bloc presenta unes particularitats quant a la informació a subministrar.

Quant als llindars per a presentar la declaració, cal distingir entre el primer exercici i els successius. Així, inicialment existirà obligació quan l’import dels béns i drets de cadascun dels grups, no conjuntament, superi el valor de 50.000 euros. És important remarcar que els saldos no es prorrategen pel nombre de titulars com per exemple en un compte bancari compartit. En els anys successius, només hi ha obligació de declarar si en relació a l’última declaració presentada s’ha produït un increment superior a 20.000 euros, respecte del bloc que va determinar l’obligació de presentar.

Igualment, existeix obligació de presentar declaració si es desfà una posició prèviament declarada, ja sigui per cancel·lació compta o valors, o per la transmissió del bé immoble.

La sentència del TJUE assumpte C-788/19 de 27/01/2022 ha dictaminat que determinats preceptes de la normativa espanyola són contraris al Dret de la UE. Especialment arremet contra les previsions que contenia la normativa del model 720, Llei 7/2012, de 29 d’octubre, relatives a la consideració de guanys patrimonials no justificats sense possibilitat d’emparar-se a la prescripció sobre aquest tema en el cas de compliment incorrecte o extemporani de la declaració. També arremet quant al sever règim sancionador. Actualment el règim sancionador és el previst amb caràcter general en la Llei General Tributària.